PhosHilaron - Col·lecció d'Icones

Són 160 icones bizantines i eslaves, provinents d'una col·lecció particular cedida per quatre anys.

Phos Hilaron són dues paraules gregues que tenen derivacions també en les llengües llatines (phos, photos: llum, fotografia, fotocòpia; i hilaron: rialler, riallera, hilaritat, fer riure). En realitat, és un cant molt típic de les Esglésies Orientals que el saben i el canten milions de persones en les seves llengües natives. Aquest títol vol expressar la substància que aquesta exposició d'icones, en la qual la llum, la que ve de les icones, i la llum ambiental, daurada, típicament bizantina, que té l'ambient expositiu, juguen un paper determinant.
És molt diferent exposar una col·lecció d'icones en una galeria d'art profana o fer, com s'ha fet en aquesta ocasió a Montserrat, tota una ambientació de caràcter sacral a base de recuperar elements desafectats per les reformes de la basílica de Montserrat i que amb motiu d'aquest Phos Hilaron s'han restaurat, s'han rehabilitat i han estat inclosos com un element important en aquesta exposició.Hi ha elements de fusta que són fragments de peces barroques, desaparegudes en la Guerra de Napoleó, hi ha arquitectures tallades de caràcter neoclàssic i, sobretot, criden l’atenció unes bellíssimes làmpades de bronze daurat al foc modernistes, i ferros forjats dissenyats per l’arquitecte Sagnier Villavecchia, el 1904. Sens dubte, aquesta “instal·lació” té una personalitat de gran interès i segurament a causa dels elements decoratius i, sobretot, de la il·luminació tènue i càlida, un dels ambients més agradosos del Museu de Montserrat.