Museu de Montserrat

Montserrat va perdre gairabé tot el seu patrimoni durant la Guerra Napoleónica. Però des de la restauració del Monestir (1844), el Museu ha aplegat un conjunt valuós d'objectes artistics molt diversos.

Donacions de particulars, dels mateixos artistes i la sensibilitat dels monjos ho han fet possible.

El Museu, que està dividit en diferents seccions organitzades de manera didàctica, ofereix la possibilitat de fer visites comentades.

L'Arqueologia de l'Orient Bíblic

Arqueologia de l'Orient Bíblica de l'Orient Bíblic, hi és representada per un conjunt força important de peces relacionades amb els països de la Bíblia (Mesopotàmia, Egipte, Xipre i Palestina). La recopilació d'aquests objectes és fruit de l'activitat del monjo Bonaventura Ubach (mort el 1960), iniciador dels estudis bíblics a Montserrat, i dels seus deixebles. El Museu, a més de les peces més importants que estan permanentment exposades, té un fons que es va alternant periòdicament per mostrar-lo als visitants i estudiosos.
De la cultura de Mesopotàmia, cal destacar entre altres coses, les nombroses tauletes cuneiformes en llengües acàdica, hitita i sumèria que van del 3.400 a.C. fins al 600 a.C.; un bon conjunt de cilindres de pedra, amb les seves empremtes, que testimonien els diferents períodes de la història mesopotàmica.
D'Egipte, cal esmentar el conjunt de peces funeràries antigues, entre les quals hi ha una mòmia d'una noia d'uns 25 anys d'època tardana, dos sarcòfags, vasos canopis, estatuetes i amulets.
Pel que fa als objectes procedents de Palestina, cal remarcar les ceràmiques de les diverses èpoques bíbliques -alguna del 4.000 a.C.-, monedes, estàtues de divinitats gregues i cananees, vasos de cristall romans i bizantins, una copiosa col·lecció de llànties,... És notable, encara, la col·lecció de ceràmica xipriota, amb peces del segle XX a.C. i posteriors.

Pintura antiga

La col·lecció de pintura antiga va dels segles XIII al XVIII, amb un fons important, en el qual estan representats autors com Berruguete, Morales, el Greco, Bonfigli, A. de Salermo, Marco Pino, Caravaggio, Luca Giordano i Tiepolo; una bona part d'aquestse pintures va ser adquirida a Itàlia entre el 1914 i el 1920, en temps de l'Abat Antoni M. Marcet. La pintura catalana i castellana hi és representada per unes taules dels segles XV i XVI.

Nigra Sum

El Museu ofereix també una exposició permanent sobre la història de la Imatge de la Mare de Déu per tal de facilitar als pelegrins i als visitants en general de conèixer l'evolució que al llarg de la història ha tingut la Imatge de la Santa Maria venerada a Montserrat. Aquesta exposixió duu el nom de Nigra Sum. És a dir: "sóc negra"; tot fent referència al text del llibre del Càntic dels càntics 1,4 que diu: "sóc negra i bonica", expressions que s'escauen a la Imatge de la Mare de Déu de Montserrat, tant en el sentit plàstic com en el simbòlic o teològic. L'exposició mostra l'evolució de la rica iconografia que s'ha desenvolupat al llarg de les diverses èpoques, des del segle XII fins al 1947, quan la Imatge va ser instal·lada en el tron del Cambril. Hi ha escultures, pintures (Joan A. Ricci, c. 1639; Olga Sacharoff, 1947, entre altres), dibuixos, gravats (alguns del 1499), medalles, etc.

PhosHilaron

Col.lecció d'Icones.
Son 160 icones bizantines i eslaves, provinents d'una col.lecció particular cedida per quatre anys.
Phos Hilaron són dues paraules gregues que tenen derivacions també en les llengues llatines (phos, photos, llum, fotografía, fotocòpia; i Hilaron; rialler, riallera, hilaritat, fer riure). En realitat, és un cant molt típic de les Esglésies Orientals que el saben i el canten milions de persones en les seves llengües natives. Aquest títol vol expressar la subsància que aquesta exposició d'icones, en la qual la llum, la que ve de les icones, i la llum ambiental, daurada, tipicament bizantina, que té l'ambient expositiu, juguen un paper determinant.

Imatges

Caravaggio

Caravaggio

Orfebreria

L'orfebreria, és representada al Museu montserratí per una sèrie d'objectes litúrgics (calzes, patenes, canadelles, corones, custòdies, pectorals, ...) que van del segle XV al XX i que mostren l'evolució de les tècniques i dels estils artístics. Hi destaquen la corona i el ceptre - peces de rica ornamentació- que el poble català oferí a la Mare de Déu el 1881 en ser proclamada patrona de Catalunya; les canadelles i el calze barrocs d'or esmaltat, que l'emperador Ferran III d'Àustria regalà a Montserrat en agraïment per la victòria obtinguda sobre Gustau Adolf de Suècia; i el reliquiari de cristall de roca que el 1605 oferí a la Mare de Déu el Duc de Màntua i Montferrat, Vicenç de Gonzaga.

Pintura i Escultures modernes

La secció de pintura i escultura modernes aplega una mostra molt representativa dels autors catalans que treballaren entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. El nucli inicial, exposat a partir del 1982, és constituït per obres de la Col·lecció Josep Sala i Ardiz amb figures com Martí Alsina, Vayreda, Gimeno, Rusiñol, Casas, Nonell, Mir, Anglada Camarasa, Picasso i Dalí. Uns anys més tard, s'hi afegí la Col·lecció Xavier Busquets amb una representació de la pintura impressionista francesa, amb obres de Monet, Sisley, Degas, Pissarro, Roualt i Poliakoff. La secció es completa amb obres d'altres com Singer Sangent, Sorolla, Julio Romero de Torres i Zuloaga. Els autors representants fan que el Museu de Montserrat tingui una de les millors pinacotesques de Catalunya relatives a la pintura modernista catalana i als impressionistes francesos.