Monestir

La comunitat actual de Montserrat, juntament amb les comunitats del Miracle i de Sant Miquel de Cuixà, està formada per una setantena de monjos que segueixen la Regla de sant Benet (s. VI).

La Sala Capitular

Aquesta sala de forma quadrangular, sòbria i ben decorada, és el lloc de trobament de la comunitat monàstica per a les sessions importants; les trobades més informals de cada dia tenen lloc en un altre indret. La vida monàstica es desenvolupa en un ambient de família i compartint tant els béns espirituals com els materials, en una recerca de viure la vida cristiana fins a les últimes conseqüències segons l'esperit evangèlic contingut en la Regla de sant Benet i sota el guiatge d'un abat. Aquesta comunió fraterna suposa un esperit de diàleg i una comunicació mútua perquè cada membre de la comunitat sigui corresponsable de la marxa del monestir i ajudi l'abat en el discerniment de les opcions que calgui prendre. Aquesta sala serveix per aquests moments forts de deliberació, de discerniment i de prendre decisions a nivell comunitari, i, a més, per les conferències monàstiques que el P.Abat adreça periòdicament a la comunitat.
Prop de la Sala Capitular, hi ha l'anomenada Sala del Signe, presidida per una estàtua de sant Benet, esculpida en bronze per Josep Clarà; a més s'hi troba un cenotafi de l'abat Oliba, obra d'Enric Monjo, i una estàtua de l'abat Garcia de Cisneros, de Francesc Juventeny.

 El Refetor

Els àpats són un moment fort de la vida fraterna; la Bíblia mateixa en subratlla la dimensió espiritual i ensenya com en la comunió entre els comensals s'hi fa present Déu. Per això el monaquisme ha donat una atmosfera quasi litúrgica als àpats, començats i acabats amb la pregària i fets en silenci. I ha volgut, també, que, a més del cos, sigui alimentat l'esperit per mitjà de la lectura que els acompanya. Tot això ha fet que els refetors dels monestirs tinguin una ambientació arquitectònica particular.>
El de Montserrat es una peça del segle XVII, reformada el 1925 per Puig i Cadafalch, de dimensions considerables i molt clara. Per una banda dóna al costat mateix de la roca, i, per l'altra, uns grans finestrals el fan obert a una ampla prespectiva de la muntanya. En l'extrem presidencial, hi ha una absidiola recoberta de mosaics que representen el Crist en Majestat, inspirat en les pintures murals pirinenques. A l'exterm oposat, hi ha un tríptic pintat amb colors alegres per Josep Obiols, que representa unes escenes de la vida de sant Benet. I al centre, hi ha una trona de pedra per al lector.

Imatges

Vista del jardí

Vista del jardí

Claustre Neoromànic

El claustre construït a la part interna del Monestir i que posa en comunicació diverses dependències, va ser edificat, segons un estil "romànic" força original per la combinació de pedra, maó i fusta, el 1925 per Puig i Cadafalch. Les seves formes, de notable bellesa, volen reflectir les línies arquitectòniques de l'època primitiva del monestir de Santa Maria. És format per dos pisos d'arcs de maó sostinguts per columnes de pedra; tot al llarg de les parets, hi ha reunit un bon conjunt de peces arqueològiques i lapidàries, importants pel seu valor històric i artístic, que van del segle X al segle XVIII. El pis inferior, on hi ha un templet amb brollador al cente que evoca els grans claustres monàstics de Catalunya, comunica amb el jardí, ben proveït de diverses menes d'arbres i plantes entre els quals canten els ocells i saltirona l'aigua, en un ambient calm que invita a la reflexió i a la pau.