L'Arquitectura

L’accidentat relleu de la muntanya de Montserrat fa que el Santuari presenti una construcció irregular. El seu conjunt arquitectònic està integrat per dos grans blocs d’edificis: la basílica, amb les dependències monàstiques, i les construccions per a turistes i pelegrins.

La Basílica

La basílica s'inscriu, arquitectònicament, entre la tradició gòtica i la renaixentista, que es començava a aplicar al s. XVI a Catalunya. Amb la Guerra del Francès, l’església quedà malmesa i, fins a les darreries del s.XIX, no va poder ser refeta.

L'Atri

L'atri que dóna accés a l'església és del segle XVIII bé que reformat cap a mitjan segle XX; hi destaquen una sèria d'esgrafiats i d'escultures de sants o de reis relacionats amb Montserrat, en la seva doble faceta de monestir benedictí i santiari marià. Hi sobresurten les imatges de sant Joan Baptista i de sant Josep, de l'escultor Josep Clarà. En aquest atri, hi ha el baptisteri, amb una portada que representa catequèticament la vida sacramental de l'Església iniciada amb el baptisme.

La nau basilical

La nau central -de 68'32 metres de llargada, 21'50 d'amplada i 33'33 d'alçada-, malgrat l'època en què fou construïda, està coberta amb arcs gòtics molt arrodonits i ben recolzats sobre les parets que separen les sis capelles laterals. El conjunt constitueix un edifici força singular entre els monuments de Catalunya, de transició de l'estil gòtic al del renaixement. L'interior de l'església va ser restaurat després de la destrucció napoleònica amb una decoració un bon tros eclàctica. Entre el 1992 i el 1996 s'han dut a terme una sèrie d'obres a l'exterior per retornar-li la traça reinaxentista original que havia perdut a causa de diversos afegits i s'ha fet un treball de restauració de l'interior perquè, deixant el to ombrívol que havia adquirit amb el pas dels anys recuperés l'entrada de llum mitjantçant la reobertura dels òculs laterals i del cimbori octogonal. Tots aquests treballs han estat dirigits per l'arquitecte Arcadi Pla.

El Cambril

L 'espaiosa escala de marbre que porta al Cambril -situat al fons de l'església- s'obre amb una portada, treballada en alabastre per Enric Monjo, amb al·legories marianes i flanquejada per dos canelobres, també d'alabastre, treballasts per Rafael Solanich. L'interior de l'escala és decorat amb uns mosaics de bella execució, segons disseny del P.Benet Martínez, monjo de Montserrat. Les dues avantsales del tron de la Santa Imatge tenen pictures de Josep Obiols. Dos parells de portes de plata repujada donen pas a la petita saleta del tron, la cúpula i les parets de la qual són decorades amb mosaixa daurats, segons dibuix d'Obiols, que representen la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya i altres escenes marianes. Nou llànties treballades en plata, que representen les vuit diòcesis catalenes i la Comunitat de Montserrat, volten l'estança. I uns relleus de Joaquim Ros, representant la Nativitat i la Visitació de Maria, fan costat al tron. Damunt la Imatge, hi ha la reproducció de la corona, el ceptre i el lliri que el poble català oferí a la Mare de Déu el 1881. La part posterior d'aquesta sala dóna al Cambril circular edificat entre 1876 i 1884, per Villar i Carmona, en un estil pre-modernista que utilitza elements gòtics i romànics; en la direcció de les obres intervingué en bona part el famós arquitecte Gaudí. La volta és decorada amb uns frescos de Joan Llimona, que representen els pelegrins de Montserrat acollits per Santa Maria.
La sortida del Cambril es fa pel Camí de l'Ave Maria, on els pelegrins dipositen els llantions que ofereixen a la Mare de Déu en acció de gràcies o com a memòria perllongada de la pregària que han fet al Santuari.

La Sagristia Nova

La Sagristia Nova va ser construïda per l'arquitecte Francesc Folguera i consta d'un vestíbul, una sala espaiosa amb armaris i un petit absis. Al vestíbul, hi ha el sarcògafag i l'estàtua, un bronze de Joaquim Ros, del Venerable Fra Josep de sant Benet, un monjo mort el 1723 amb fama de sant. Tota la volta és decorada, en un idealisme concret, per Josep Obiols amb al·leorgies bíbliques de l'Eucaristia i representacions de Nadal, Pasqua i Pentacosta. Els armaris de caoba dels murs laterals tenen uns plafons de marqueteria que representen sants i personatges vinculats a Montserrat. Tot el conjunt és d'una gran bellesa i de formes molt equilibrades.

La Cripta

Una petita escala descendent situada a la part dreta del Prebisteri, al costat mateix de la del Cambril, mena a la Cripta, sòbria i harmoniosa, inagurada el 1951. L'estança, en volta en canó, fou contruïda com a lloc de sepultura de l'abat Antoni M.Marcet i dels monjos que donaren la seva vida per Crist en la guerra civil 1936-1939.
Els sepulcres són col·locats en dos arcosolis oberts en el mur; cadascun té gravat en una làpida de marbre de Carrara la notícia de les restes que conté. Una làpida a la part del fons fa memòria dels monjos les despulles dels quals no van poder ser recuperades.
El cos de l'abat Marcet reposa en un sarcòfag, al centre de la cambra, darrera l'altar, esculpit per Joan Rebull.
En les parets laterals, hi ha també, amb llurs làpides, els sepulcres del cardenal Anselm M. Albareda, dels abats Gregori Sunyol, Aureli M. Escarré, Gabriel M. Brasó i Pere Celestí Gusi, tots ells monjos de Montserrat, del P.Bernardo López, que fou abat del Monestir de Ntra. Sra. de Montserrat de Manila, i del bisbe Antoni Urbss, de Letònia, juntament amb el seu secretari, que morien exiliats al Monestir.

Imatges

Baptisteri

Baptisteri

El Cor superior

Uns arcs gòtics sobre el cancell de l'església sostenen el cor superior, fins al 1934 l'únic de la basílica. L'element més notable és el conjunt de cadires, d'estil neoclàssic, esculpides en noguera que substitueixen les renaixentistes, treballades per Cristóbal de Salamanca al segle XVI, cremades en la Guerra del Francès (llevat d'uns pocs plafons i columnes que encara es cosnerven). El cadirat actual va ser dissenyat l'any 1824 per Antoni Cellés, primer director de la classe d'arquitectura de Nobles Arts de la LLotja de Barcelona.
Cal remarcar, també, el gran rosetó policromat que representa la coronació i glorifiació de Maria, construït al segle XIX.

Plaça de la Creu

S’anomena així per la creu que hi ha a l’esquerra de la plaça, obra de Josep M. Subirachs (1927), i dedicada a sant Miquel, Patró de Montserrat. Sobre la creu, hi ha gravat en diversos idiomes el significat del nom de l’arcàngel sant Miquel, que vol dir "Qui com Déu?".

 Plaça Abat Oliba

La plaça està presidida per una escultura de bronze de Manuel Cusachs (1933), dedicada a l’Abat Oliba, fundador del Monestir. L’Abat, Bisbe de Vic, és assegut en una seu al respatller de la qual hi ha representats els campanars dels monestirs de Ripoll (Ripollès) i de Sant Miquel de Cuixà (El Conflent), d’on també fou abat. L’Abat Oliba sosté amb la mà esquerra uns plànols que representen la primera església de Montserrat. I amb la dreta fa un gest de benvinguda a tots els qui s'atansen al Santuari.
La plaça està envoltada per tres grans edificis, destinats a donar allotjament als pelegrins. A la part central podem contemplar cedres centenaris, portats de les muntanyes del Líban pel P. Bonaventura Ubach

Plaça Santa Maria

La plaça de Santa Maria és una gran esplanada guanyada a la muntanya, formada per tres places esglaonades. És obra de l’arquitecte J. Puig i Cadafalch (1867- 1956).
Davant la plaça s’alça la nova façana del Monestir, construïda amb pedra polida de la muntanya per Francesc Folguera (1891-1966). Les tres arcades superiors de la façana estan decorades amb relleus de J. Rebull (1899-1981). El de l’esquerra evoca la figura de sant Benet. El del centre, representa la proclamació del dogma de l’Assumpció de Maria pel Papa Pius XII. I el relleu de la dreta mostra sant Jordi, amb una representació dels monjos que van morir durant la Guerra Civil.

A l’esquerra de la façana es troben les restes de l’antic claustre gòtic (1476) construït per l’Abat comendatari Giuliano della Rovere, que posteriorment va ser papa amb el nom de Juli II. La sèrie d’escultures que tanquen la plaça pel costat dret, estan dedicades als sants fundadors dels instituts religiosos que s'han relacionat amb Montserrat.