Monestir
La comunitat actual de Montserrat, juntament amb les comunitats del Miracle i de
Sant Miquel de Cuixà, està formada per una setantena de monjos que segueixen la
Regla de sant Benet (s. VI).
La Sala Capitular
Aquesta sala de forma quadrangular, sòbria i ben decorada, és el lloc de
trobament de la comunitat monàstica per a les sessions importants; les trobades
més informals de cada dia tenen lloc en un altre indret. La vida monàstica es
desenvolupa en un ambient de família i compartint tant els béns espirituals com
els materials, en una recerca de viure la vida cristiana fins a les últimes
conseqüències segons l'esperit evangèlic contingut en la Regla de sant Benet i
sota el guiatge d'un abat. Aquesta comunió fraterna suposa un esperit de diàleg
i una comunicació mútua perquè cada membre de la comunitat sigui corresponsable
de la marxa del monestir i ajudi l'abat en el discerniment de les opcions que
calgui prendre. Aquesta sala serveix per aquests moments forts de deliberació,
de discerniment i de prendre decisions a nivell comunitari, i, a més, per les
conferències monàstiques que el P.Abat adreça periòdicament a la comunitat.
Prop de la Sala Capitular, hi ha l'anomenada Sala del Signe, presidida per una
estàtua de sant Benet, esculpida en bronze per Josep Clarà; a més s'hi troba un
cenotafi de l'abat Oliba, obra d'Enric Monjo, i una estàtua de l'abat Garcia de
Cisneros, de Francesc Juventeny.
El Refetor
Els àpats són un moment fort de la vida fraterna; la Bíblia mateixa en subratlla
la dimensió espiritual i ensenya com en la comunió entre els comensals s'hi fa
present Déu. Per això el monaquisme ha donat una atmosfera quasi litúrgica als
àpats, començats i acabats amb la pregària i fets en silenci. I ha volgut,
també, que, a més del cos, sigui alimentat l'esperit per mitjà de la lectura que
els acompanya. Tot això ha fet que els refetors dels monestirs tinguin una
ambientació arquitectònica particular.>
El de Montserrat es una peça del segle XVII, reformada el 1925 per Puig i
Cadafalch, de dimensions considerables i molt clara. Per una banda dóna al
costat mateix de la roca, i, per l'altra, uns grans finestrals el fan obert a
una ampla prespectiva de la muntanya. En l'extrem presidencial, hi ha una
absidiola recoberta de mosaics que representen el Crist en Majestat, inspirat en
les pintures murals pirinenques. A l'exterm oposat, hi ha un tríptic pintat amb
colors alegres per Josep Obiols, que representa unes escenes de la vida de sant
Benet. I al centre, hi ha una trona de pedra per al lector.
Imatges
Vista del jardí
Claustre Neoromànic
El claustre construït a la part
interna del Monestir i que posa en comunicació diverses dependències, va ser
edificat, segons un estil "romànic" força original per la combinació de pedra,
maó i fusta, el 1925 per Puig i Cadafalch. Les seves formes, de notable bellesa,
volen reflectir les línies arquitectòniques de l'època primitiva del monestir de
Santa Maria. És format per dos pisos d'arcs de maó sostinguts per columnes de
pedra; tot al llarg de les parets, hi ha reunit un bon conjunt de peces
arqueològiques i lapidàries, importants pel seu valor històric i artístic, que
van del segle X al segle XVIII. El pis inferior, on hi ha un templet amb
brollador al cente que evoca els grans claustres monàstics de Catalunya,
comunica amb el jardí, ben proveït de diverses menes d'arbres i plantes entre els
quals canten els ocells i saltirona l'aigua, en un ambient calm que invita a la
reflexió i a la pau.