Santa Cecília i les Ermites

Per la muntanya de Montserrat hi ha repartides unes quize ermites. Antigament subjectes a l'Abat de Montserrat, totes elles foren abandonades pels ermitans el 1811 tot fugint de la invasió francesa, i novament reedificades després del conflicte. No obstant, només unes poques van tornar a ser habitades, essent la majoria definitivament abandonades envers el 1822, la qual cosa suposà, amb el temps, que es deterioressin els edificis. Avui bona part d'elles conserva tan sols alguns dels seus murs.

Podeu trobar informació més detallada de les ermites a la pàgina web del Parc Natural de Montserrat. obre una pàgina nova

Santa Cecília

L'antic monsetir de Santa Cecília està situat a uns quatre quilòmetres del de Montserrat, a la vora de la carretera de Can Maçana. L'església, bàsicament la mateixa construïda al segle X, és un dels exemplars més purs de l'art romànic primitiu català, senzill i nu. Els seus tres absis, decorats amb arcuacions llombardes, corresponen a les tres naus interiors de parets de pedra tallada a cop de martell i emblanquinades ja originàriament. Aquesta construcció s'insereix bonament en el paisatge formant un bell conjunt. El monestir fou fundat entre el 942 i el 945 per l'abat Cesari; mai no tingué una comunitat massa nombrosa i el 1539 fou unit definitivament al de Montserrat. En l'actualitat, Santa Cecília acull un refugi de muntanya.

 Les Ermites

Ermita de Sant Joan

Per arribar-hi, cal prendre el funicular de Sant Joan. A l'estació superior superior es pot gaudir d'una prespectiva molt suggerent del monestir.

Ermita de Sant Onofre

Penjada a la roca i en la qual es pot veure la seva cisterna excavada en la mateixa pedra.

Capella de Sant Miquel

Malgrat que la capella és documentada ja al segle X, l'edifici actual és una construcció inagurada el 1870.

Ermita de Sant Jeroni

Es pot accedir a l'ermita de Sant Jeroni per un camí que neix a l'estació superior del funicular de Sant Joan, d'una hora i mitja de durada. Es tracta d'una de les excursions més boniques pel Parc Natural de Montserrat, que culmina en el cim de Sant Jeroni, el punt més alt de la muntanya (1.236 m).

Ermita de Sant Dimes

Previament a l'ermita existí en el seu lloc un castell que el rei Pere d'Aragó va ordenar reedificar. Més tard, una trentena de bandolers es van fer forts en aquest indret, els quals estabornien i robaven els pelegrins, fins que un dia un grup de camperols va aconseguir expulsar-los. Després, l'edifici va enrunar-se i en el seu lloc es construí l'ermita, la qual, actualment, és un punt de recollida de dades meteorològiques.

Ermita de Santa Anna

Situada en el torrent de Maria, junt a l'encreuament de camins que duien a la resta d'ermites i no lluny del monestir, raó per la qual era on venien a oir missa tots els ermitants dos cops per setmana.

Ermita de la Santa Creu

Conserva gran part de la seva edificació, així com dues cisternes encara en funcionament. Ha estat excepcionalment una de les ermites habitades en temps moderns, essent el seu últim resident el pare Basili, qui va morir a l'edat de 78 anys el 23 de desembre de 2003.

Ermita de la Santísima Trinitat

Només queden les restes d'algun mur, de la cisterna i de la capella del Sant Crist. En el segle XVII havia estat ampliada amb més estances perquè, juntament amb la de Sant Dimes, tenia un accés directe amb el monestir a partir d'unes escales de 660 esglaons.

Ermita de Sant Benet

Es construí el 1536 per tal d'escurçar entre una i altra ermita. Tan sols es conserva, però, una edificació en forma de capella d'una construcció posterior que avui s'utilitza com a refugi de muntanya.

Ermita de Sant Jaume

Només resten els fonaments dels murs, avui amagats entre la vegetació. Se situa sobre la roca anomenada "Gorra marinera", amb excel·lents vistes sobre el monestir i des d'on l'ermità arribava a sentir la música de l'orgue i el cor de monjos en els seus càntics i pregàries.

Ermita de Santa Magdalena

Es conserven restes de murs i cisternes.

Ermita de Santa Caterina

Situada sota d'una penya, al començament del torrent de Santa Caterina, tot aprofitant una balma en la roca que avui serveix d'aixopluc a escaladors i excursionistes extraviats.

Ermita de Sant Antoni

Situada sobre de l'anomenada "Paret dels Diables, molt a prop del "Cavall Bernat".

Ermita de Sant Salvador

Situada al peu de la roca dita "l'Elefant".