L'Arquitectura
L’accidentat relleu de la muntanya de Montserrat fa que el Santuari presenti una
construcció irregular. El seu conjunt arquitectònic està integrat per dos grans
blocs d’edificis: la basílica, amb les dependències monàstiques, i les
construccions per a turistes i pelegrins.
La Basílica
La basílica s'inscriu, arquitectònicament, entre la tradició gòtica i la
renaixentista, que es començava a aplicar al s. XVI a Catalunya. Amb la Guerra
del Francès, l’església quedà malmesa i, fins a les darreries del s.XIX, no va
poder ser refeta.
L'Atri
L'atri que dóna accés a l'església
és del segle XVIII bé que reformat cap a mitjan segle XX; hi destaquen una sèria
d'esgrafiats i d'escultures de sants o de reis relacionats amb Montserrat, en la
seva doble faceta de monestir benedictí i santiari marià. Hi sobresurten les
imatges de sant Joan Baptista i de sant Josep, de l'escultor Josep Clarà. En
aquest atri, hi ha el baptisteri, amb una portada que representa catequèticament
la vida sacramental de l'Església iniciada amb el baptisme.
La nau basilical
La nau
central -de 68'32 metres de llargada, 21'50 d'amplada i 33'33 d'alçada-, malgrat
l'època en què fou construïda, està coberta amb arcs gòtics molt arrodonits i
ben recolzats sobre les parets que separen les sis capelles laterals. El conjunt
constitueix un edifici força singular entre els monuments de Catalunya, de
transició de l'estil gòtic al del renaixement. L'interior de l'església va ser
restaurat després de la destrucció napoleònica amb una decoració un bon tros
eclàctica. Entre el 1992 i el 1996 s'han dut a terme una sèrie d'obres a
l'exterior per retornar-li la traça reinaxentista original que havia perdut a
causa de diversos afegits i s'ha fet un treball de restauració de l'interior
perquè, deixant el to ombrívol que havia adquirit amb el pas dels anys recuperés
l'entrada de llum mitjantçant la reobertura dels òculs laterals i del cimbori
octogonal. Tots aquests treballs han estat dirigits per l'arquitecte Arcadi Pla.
El Cambril
L
'espaiosa escala de marbre que porta al Cambril -situat al fons de l'església-
s'obre amb una portada, treballada en alabastre per Enric Monjo, amb al·legories
marianes i flanquejada per dos canelobres, també d'alabastre, treballasts per
Rafael Solanich. L'interior de l'escala és decorat amb uns mosaics de bella
execució, segons disseny del P.Benet Martínez, monjo de Montserrat. Les dues
avantsales del tron de la Santa Imatge tenen pictures de Josep Obiols. Dos
parells de portes de plata repujada donen pas a la petita saleta del tron, la
cúpula i les parets de la qual són decorades amb mosaixa daurats, segons dibuix
d'Obiols, que representen la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a
patrona de Catalunya i altres escenes marianes. Nou llànties treballades en
plata, que representen les vuit diòcesis catalenes i la Comunitat de Montserrat,
volten l'estança. I uns relleus de Joaquim Ros, representant la Nativitat i la
Visitació de Maria, fan costat al tron. Damunt la Imatge, hi ha la reproducció
de la corona, el ceptre i el lliri que el poble català oferí a la Mare de Déu el
1881. La part posterior d'aquesta sala dóna al Cambril circular edificat entre
1876 i 1884, per Villar i Carmona, en un estil pre-modernista que utilitza
elements gòtics i romànics; en la direcció de les obres intervingué en bona part
el famós arquitecte Gaudí. La volta és decorada amb uns frescos de Joan Llimona,
que representen els pelegrins de Montserrat acollits per Santa Maria.
La sortida del Cambril es fa pel Camí
de l'Ave Maria, on els pelegrins dipositen els llantions que ofereixen a la Mare
de Déu en acció de gràcies o com a memòria perllongada de la pregària que han
fet al Santuari.
La Sagristia Nova
La Sagristia Nova
va ser construïda per l'arquitecte Francesc Folguera i consta d'un vestíbul, una
sala espaiosa amb armaris i un petit absis. Al vestíbul, hi ha el sarcògafag i
l'estàtua, un bronze de Joaquim Ros, del Venerable Fra Josep de sant Benet, un
monjo mort el 1723 amb fama de sant. Tota la volta és decorada, en un idealisme
concret, per Josep Obiols amb al·leorgies bíbliques de l'Eucaristia i
representacions de Nadal, Pasqua i Pentacosta. Els armaris de caoba dels murs
laterals tenen uns plafons de marqueteria que representen sants i personatges
vinculats a Montserrat. Tot el conjunt és d'una gran bellesa i de formes molt
equilibrades.
La Cripta
Una petita escala descendent situada a la part dreta
del Prebisteri, al costat mateix de la del Cambril, mena a la Cripta, sòbria i
harmoniosa, inagurada el 1951. L'estança, en volta en canó, fou contruïda com a
lloc de sepultura de l'abat Antoni M.Marcet i dels monjos que donaren la seva
vida per Crist en la guerra civil 1936-1939.
Els sepulcres són col·locats en dos arcosolis oberts en el mur; cadascun té
gravat en una làpida de marbre de Carrara la notícia de les restes que conté.
Una làpida a la part del fons fa memòria dels monjos les despulles dels quals no
van poder ser recuperades.
El cos de l'abat Marcet reposa en un sarcòfag, al centre de la cambra, darrera
l'altar, esculpit per Joan Rebull.
En les parets laterals, hi ha també, amb llurs làpides, els sepulcres del
cardenal Anselm M. Albareda, dels abats Gregori Sunyol, Aureli M. Escarré,
Gabriel M. Brasó i Pere Celestí Gusi, tots ells monjos de Montserrat, del
P.Bernardo López, que fou abat del Monestir de Ntra. Sra. de Montserrat de
Manila, i del bisbe Antoni Urbss, de Letònia, juntament amb el seu secretari,
que morien exiliats al Monestir.
Imatges
Baptisteri
El Cor superior
Uns arcs gòtics sobre el cancell de l'església sostenen el cor
superior, fins al 1934 l'únic de la basílica. L'element més notable és el
conjunt de cadires, d'estil neoclàssic, esculpides en noguera que substitueixen
les renaixentistes, treballades per Cristóbal de Salamanca al segle XVI,
cremades en la Guerra del Francès (llevat d'uns pocs plafons i columnes que
encara es cosnerven). El cadirat actual va ser dissenyat l'any 1824 per Antoni
Cellés, primer director de la classe d'arquitectura de Nobles Arts de la LLotja
de Barcelona.
Cal remarcar, també, el gran rosetó policromat que representa la coronació i
glorifiació de Maria, construït al segle XIX.
Plaça de la Creu
S’anomena així per la creu que hi ha a l’esquerra de la plaça, obra de Josep M.
Subirachs (1927), i dedicada a sant Miquel, Patró de Montserrat. Sobre la creu,
hi ha gravat en diversos idiomes el significat del nom de l’arcàngel sant
Miquel, que vol dir "Qui com Déu?".
Plaça Abat Oliba
La plaça està presidida per una
escultura de bronze de Manuel Cusachs (1933),
dedicada a l’Abat Oliba, fundador del Monestir. L’Abat, Bisbe de Vic, és assegut
en una seu al respatller de la qual hi ha representats els campanars dels
monestirs de Ripoll (Ripollès) i de Sant Miquel de Cuixà (El Conflent), d’on
també fou abat. L’Abat Oliba sosté amb la mà esquerra uns plànols que
representen la primera església de Montserrat. I amb la dreta fa un gest de
benvinguda a tots els qui s'atansen al Santuari.
La plaça està envoltada per tres grans edificis, destinats a donar allotjament
als pelegrins. A la part central podem contemplar cedres centenaris, portats de
les muntanyes del Líban pel P. Bonaventura Ubach
Plaça Santa Maria
La plaça de Santa Maria és una gran esplanada guanyada a la muntanya, formada
per tres places esglaonades. És obra de l’arquitecte J. Puig i Cadafalch (1867-
1956).
Davant la plaça s’alça la nova façana del Monestir, construïda amb pedra polida
de la muntanya per Francesc Folguera (1891-1966). Les tres arcades superiors de
la façana estan decorades amb relleus de J. Rebull (1899-1981). El de l’esquerra
evoca la figura de sant Benet. El del centre, representa la proclamació del
dogma de l’Assumpció de Maria pel Papa Pius XII. I el relleu de la dreta mostra
sant Jordi, amb una representació dels monjos que van morir durant la Guerra
Civil.
A l’esquerra de la façana es troben les restes de l’antic claustre gòtic (1476) construït per l’Abat
comendatari Giuliano della Rovere, que posteriorment va ser papa amb el nom de Juli II.
La sèrie d’escultures que tanquen la plaça pel costat dret, estan dedicades als sants fundadors dels instituts
religiosos que s'han relacionat amb Montserrat.